Malaltia Tromboembòlica Venosa: La Medicina Personalitzada al teu abast

Dr. José Manuel Soria

Director de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes.

Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB-Sant Pau). Barcelona

Per què trombosi?



La malaltia tromboembòlica venosa, caracteritzada per la presència d’un coàgul en les venes, és un conjunt d’alteracions que abasten la trombosi venosa profunda (TVP), l’embòlia de pulmó i la síndrome postrombòtica.

La TVP, és un coàgul sanguini que es forma en una vena profunda en el cos. Sol ocórrer en les cames o les cuixes. Un coàgul o trombe d’una vena profunda pot desprendre’s i ser arrossegat pel torrent sanguini. El coàgul solt es diu èmbol. Pot arribar fins als pulmons i bloquejar la circulació (embòlia de pulmó). L’embòlia pulmonar és un problema de salut molt greu que pot causar la mort del pacient.


La malaltia tromboembòlica afecta anualment al 0.2% de la població. Una vegada patida una trombosi, el risc de sofrir noves trombosis és del 6% a l’any, i les seqüeles (conegudes com a síndrome postrombòtic) aconsegueix fins al 25% en els primers 5 anys després d’una trombosi. 


De les malalties que es poden preveure, el tromboembolisme venós és la principal causa de mort en pacients hospitalitzats, és la segona causa de mort en pacients oncològics i a més és la tercera malaltia vascular més comuna, darrere de les malalties del cor (infart de miocardi) i el ictus (accident cerebro-vascular).


Per tant, estem davant una patologia molt freqüent, que constitueix un important problema de salut pública, el diagnòstic de la qual, tractament i prevenció són importants reptes de la medicina actual als quals es dediquen grans recursos assistencials i econòmics.



La trombosi: una malaltia genètica


La trombosi és una malaltia complexa en la qual intervenen factors genètics i ambientals. Entre els factors ambientals inclouríem edat avançada, immobilització perllongada, cirurgia, fractures, ús d’anticonceptius orals i teràpia hormonal substitutòria, embaràs, càncer, presència de varius i síndrome antifosfolípit.  Nogensmenys, són els factors genètics els que tenen una paper més important, ja que s’estima que el 60% del risc a patir una trombosi depèn de la nostra base genètica, com demostra un estudi de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, publicat en la prestigiosa revista Circulation.


D’altra banda, un estudi realitzat a Suècia demostra que els germans de persones que han estat hospitalitzades a causa de trombes sanguinis potencialment mortals, en les cames o la pelvis, són més propensos a sofrir la mateixa patologia que aquells amb germans sans. Les dades d’aquest estudi demostren que els factors hereditaris són importants en el risc de trombosi venosa en els homes i dones entre 10 i 69 anys d’edat. Molt més important és el fet que en un gran nombre de les famílies estudiades, el risc de trombosi venosa era molt elevat, entre 50 a 60 vegades major que en la població general, la qual cosa torna a posar de manifest la importància de factors genètics en el risc de trombosi. Els resultats del treball suec mostren, per exemple, que mentre que el risc de sofrir trombosi és dues vegades major pels quals tenen un germà amb aquesta malaltia, aquest risc augmenta fins a en 50 vegades per a aquells amb dues o més germans afectats per la malaltia.

Bases genètiques del Tromboembolisme venós



Els factors genètics clàssics de risc de trombosi són la deficiència de la antitrombina, proteïna C i S, la mutació Factor V Leiden (FVL) i la mutació G20210A en el gen de la protrombina (PT20210). En els últims anys aquesta llista s’ha ampliat (taula 1) i, actualment, existeixen evidències científiques sòlides que demostra la implicació d’altres alteracions genètiques en el risc de trombosi com: les mutacions C46T en el gen del F12, R67X en el gen  SERPINA10  (que codifica per a l’Inhibidor de la Proteïna Z), A384S en el gen de la SERPINC1 (que codifica per l’Antitrombina), R306T en el gen F5 (coneguda com FV Cambridge), R306G en el gen F5 (coneguda com FV Hong-Kong), variant genètica A1 del grup sanguini ABO i V34L en el gen F13. Tots aquests factors genètics causen alteracions en la coagulació sanguínia.

Diagnostico genètic de la trombosi



La malaltia tromboembòlica segueix sent un gran problema de salut pública als països desenvolupats, i totes les previsions apunten al fet que es va a incrementar en altres països en desenvolupament com Xina o l’Índia. Per tant, un dels principals reptes de la recerca biomèdica és la identificació dels factors genètics de risc de trombosi per millorar el diagnòstic, la prevenció i el tractament de la trombosi. 


En l’actualitat ja disposem de mètodes per detectar factors genètics de risc de trombosi. Recentment, al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) es va presentar un DNAchip que representa un avanç significatiu en el diagnòstic genètic de la trombosi (http://www.ferrerincode.com/es/dealers/productos/thromboincode). Aquesta eina detecta simultàniament 7 factors genètics de risc de trombosi i aporta avantatges com:

1.- Millora la prevenció de la trombosi en els pacients que de cara a situacions de risc i episodis tromboembòlics futurs, i la identificació de familiars afectes, la majoria d’ells asintomàtics, que d’una altra forma no es beneficiarien d’aquesta prevenció. 

2.- Millorar el sistema de detecció de mutacions de risc cardiovascular i la seva aplicació a nous projectes de recerca que requereixin treballar amb un gran nombre de mostres, ja que aquesta eina permet analitzar un elevat nombre de mostres a partir de sang total o saliva (com a material biològic d’obtenció de l’ADN).


Conclusions

Els ràpids avanços en les estratègies i metodologies genòmiques estan aportant informació molt valuosa per aprofundir en la predisposició genètica a la trombosi.

La identificació de factors genètics implicats en aquesta patologia millorarà l’estratègia preventiva i terapèutica en els pacients de cara a situacions de risc i episodis tromboembòlicos futurs, i la identificació de familiars afectes, la majoria d’ells asintomàtics, que d’una altra forma no es beneficiarien d’aquesta prevenció. Perquè aquesta millora sigui efectiva se’ns plantegen dos grans reptes, d’una banda integrar la informació de la qual ja disposem i per un altre la identificació de nous factors de risc.


Per integrar la informació de la qual ja disposem és imprescindible el desenvolupament d’eines eficaces per a la seva detecció i ús a gran escala, permetent als laboratoris clínics accedir a test genètics a un cost similar a la majoria de marcadors clàssics.

La translació dels avanços genòmics a la pràctica clínica i la interpretació dels resultats genètics del diagnòstic de la malaltia constitueixen un gran repte, que requerirà de l’esforç col·laboratiu i la integració del coneixement d’especialistes clínics i genetistes. El camí és irreversible, del coneixement de la individualitat genètica s’han de derivar avanços cap a un maneig individualitzat de les cures de la salut.

La medicina preventiva i personalitzada basada en la Genètica ja és una realitat. Prova d’això és l’aposta decidida del sector biofarmacèutic pel desenvolupament d’eines basades en l’anàlisi del codi genètic que, en conjunt, persegueixen identificar la predisposició genètica d’un individu a una determinada malaltia, i, una vegada manifestada aquesta, prescriure un tractament individualitzat d’acord amb el seu codi genètic, més eficaç i amb menors efectes secundaris.


D’altra banda, el ràpid desenvolupament de noves eines biotecnològiques ofereix prometedores possibilitats que facilitessin la identificació de nous factors de risc tromboembòlic, que ens aportessin la visió global que necessitem per entendre les bases moleculars d’aquesta patologia.



Associació Activa’TT per la Salut



Malgrat que hi ha hagut avanços en el camp de la malaltia tromboembòlica, dirigits principalment a evitar les complicacions i la progressió de la malaltia, seguim sense conèixer l’etiologia d’aquesta patologia íntegrament. També és important destacar que en el terreny de les malalties venoses seguim tractant les trombosis venoses amb el mateix tractament des de fa dècades, la descoagulació i, encara que les pautes actuals són més eficaces i segures, no actuen sobre la causa sinó sobre la seva progressió. 


Davant aquest desolador escenari, L’Associació Activa’TT

Bibliografia recomenda:

Soria JM, Fontcuberta J. New approaches and future prospects for evaluating genetic risk of thrombosis.

Haematologica 90:1212-1222. 2005

Souto JC, Soria JM. Predicting the Individual Risk of Venous Thrombosis.

Blood  120(3):500-1. 2012

Soria JM, Morange PE, Vila J, Souto JC, Moyano M, Trégouët DA, Mateo J, Saut N, Salas E, Elosua R. Multilocus genetic risk scores for venous thromboembolism risk assessment.

J Am Heart Assoc. Oct 23;3(5). 2014

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *