Dr. José Manuel Soria
Director de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes.
Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB-Sant Pau). Barcelona
Per què trombosi?
La malaltia tromboembòlica venosa,
caracteritzada per la presència d’un coàgul en les venes, és un conjunt
d’alteracions que abasten la trombosi venosa profunda (TVP), l’embòlia de pulmó
i la síndrome postrombòtica.
La TVP, és un coàgul sanguini que es forma en una vena profunda en el cos. Sol ocórrer en les cames o les cuixes. Un coàgul o trombe d’una vena profunda pot desprendre’s i ser arrossegat pel torrent sanguini. El coàgul solt es diu èmbol. Pot arribar fins als pulmons i bloquejar la circulació (embòlia de pulmó). L’embòlia pulmonar és un problema de salut molt greu que pot causar la mort del pacient.
La malaltia tromboembòlica afecta anualment al
0.2% de la població. Una vegada patida una trombosi, el risc de sofrir noves
trombosis és del 6% a l’any, i les seqüeles (conegudes com a síndrome
postrombòtic) aconsegueix fins al 25% en els primers 5 anys després d’una
trombosi.
De les malalties que es poden preveure, el
tromboembolisme venós és la principal causa de mort en pacients hospitalitzats,
és la segona causa de mort en pacients oncològics i a més és la tercera
malaltia vascular més comuna, darrere de les malalties del cor (infart de
miocardi) i el ictus (accident cerebro-vascular).
Per tant, estem davant una patologia molt
freqüent, que constitueix un important problema de salut pública, el diagnòstic
de la qual, tractament i prevenció són importants reptes de la medicina actual
als quals es dediquen grans recursos assistencials i econòmics.
La
trombosi: una malaltia genètica
La trombosi és una malaltia complexa en la qual
intervenen factors genètics i ambientals. Entre els factors ambientals
inclouríem edat avançada, immobilització perllongada, cirurgia, fractures, ús
d’anticonceptius orals i teràpia hormonal substitutòria, embaràs, càncer,
presència de varius i síndrome antifosfolípit.
Nogensmenys, són els factors genètics els que tenen una paper més
important, ja que s’estima que el 60% del risc a patir una trombosi depèn de la
nostra base genètica, com demostra un estudi de l’Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau de Barcelona, publicat en la prestigiosa revista Circulation.
D’altra banda, un estudi realitzat a Suècia
demostra que els germans de persones que han estat hospitalitzades a causa de
trombes sanguinis potencialment mortals, en les cames o la pelvis, són més
propensos a sofrir la mateixa patologia que aquells amb germans sans. Les dades
d’aquest estudi demostren que els factors hereditaris són importants en el risc
de trombosi venosa en els homes i dones entre 10 i 69 anys d’edat. Molt més
important és el fet que en un gran nombre de les famílies estudiades, el risc
de trombosi venosa era molt elevat, entre 50 a 60 vegades major que en la
població general, la qual cosa torna a posar de manifest la importància de
factors genètics en el risc de trombosi. Els resultats del treball suec
mostren, per exemple, que mentre que el risc de sofrir trombosi és dues vegades
major pels quals tenen un germà amb aquesta malaltia, aquest risc augmenta fins
a en 50 vegades per a aquells amb dues o més germans afectats per la malaltia.
Bases
genètiques del Tromboembolisme venós
Els factors genètics clàssics de risc de
trombosi són la deficiència de la antitrombina, proteïna C i S, la mutació
Factor V Leiden (FVL) i la mutació G20210A en el gen de la protrombina
(PT20210). En els últims anys aquesta llista s’ha ampliat (taula 1) i,
actualment, existeixen evidències científiques sòlides que demostra la
implicació d’altres alteracions genètiques en el risc de trombosi com: les
mutacions C46T en el gen del F12, R67X en el gen SERPINA10
(que codifica per a l’Inhibidor de la Proteïna Z), A384S en el gen de la
SERPINC1 (que codifica per l’Antitrombina), R306T en el gen F5 (coneguda com FV
Cambridge), R306G en el gen F5 (coneguda com FV Hong-Kong), variant genètica A1
del grup sanguini ABO i V34L en el gen F13. Tots aquests factors genètics
causen alteracions en la coagulació sanguínia.
Diagnostico
genètic de la trombosi
La malaltia tromboembòlica segueix sent un gran
problema de salut pública als països desenvolupats, i totes les previsions
apunten al fet que es va a incrementar en altres països en desenvolupament com
Xina o l’Índia. Per tant, un dels principals reptes de la recerca biomèdica és
la identificació dels factors genètics de risc de trombosi per millorar el
diagnòstic, la prevenció i el tractament de la trombosi.
En l’actualitat ja disposem de mètodes per
detectar factors genètics de risc de trombosi. Recentment, al Congrés Nacional
de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) es va presentar un
DNAchip que representa un avanç significatiu en el diagnòstic genètic de la
trombosi (http://www.ferrerincode.com/es/dealers/productos/thromboincode).
Aquesta eina detecta simultàniament 7 factors genètics de risc de trombosi i
aporta avantatges com:
1.- Millora la prevenció de la trombosi en els
pacients que de cara a situacions de risc i episodis tromboembòlics futurs, i
la identificació de familiars afectes, la majoria d’ells asintomàtics, que
d’una altra forma no es beneficiarien d’aquesta prevenció.
2.- Millorar el sistema de detecció de mutacions
de risc cardiovascular i la seva aplicació a nous projectes de recerca que
requereixin treballar amb un gran nombre de mostres, ja que aquesta eina permet
analitzar un elevat nombre de mostres a partir de sang total o saliva (com a
material biològic d’obtenció de l’ADN).
Conclusions
Els ràpids avanços en les estratègies i
metodologies genòmiques estan aportant informació molt valuosa per aprofundir
en la predisposició genètica a la trombosi.
La identificació de factors genètics implicats en aquesta patologia millorarà l’estratègia preventiva i terapèutica en els pacients de cara a situacions de risc i episodis tromboembòlicos futurs, i la identificació de familiars afectes, la majoria d’ells asintomàtics, que d’una altra forma no es beneficiarien d’aquesta prevenció. Perquè aquesta millora sigui efectiva se’ns plantegen dos grans reptes, d’una banda integrar la informació de la qual ja disposem i per un altre la identificació de nous factors de risc.
Per integrar la informació de la qual ja
disposem és imprescindible el desenvolupament d’eines eficaces per a la seva
detecció i ús a gran escala, permetent als laboratoris clínics accedir a test
genètics a un cost similar a la majoria de marcadors clàssics.
La translació dels avanços genòmics a la pràctica clínica i la interpretació dels resultats genètics del diagnòstic de la malaltia constitueixen un gran repte, que requerirà de l’esforç col·laboratiu i la integració del coneixement d’especialistes clínics i genetistes. El camí és irreversible, del coneixement de la individualitat genètica s’han de derivar avanços cap a un maneig individualitzat de les cures de la salut.
La medicina preventiva i personalitzada basada en la Genètica ja és una realitat. Prova d’això és l’aposta decidida del sector biofarmacèutic pel desenvolupament d’eines basades en l’anàlisi del codi genètic que, en conjunt, persegueixen identificar la predisposició genètica d’un individu a una determinada malaltia, i, una vegada manifestada aquesta, prescriure un tractament individualitzat d’acord amb el seu codi genètic, més eficaç i amb menors efectes secundaris.
D’altra banda, el ràpid desenvolupament de noves
eines biotecnològiques ofereix prometedores possibilitats que facilitessin la
identificació de nous factors de risc tromboembòlic, que ens aportessin la
visió global que necessitem per entendre les bases moleculars d’aquesta
patologia.
Associació Activa’TT per la Salut
Malgrat que hi ha hagut avanços en el camp de la
malaltia tromboembòlica, dirigits principalment a evitar les complicacions i la
progressió de la malaltia, seguim sense conèixer l’etiologia d’aquesta patologia
íntegrament. També és important destacar que en el terreny de les malalties
venoses seguim tractant les trombosis venoses amb el mateix tractament des de
fa dècades, la descoagulació i, encara que les pautes actuals són més eficaces
i segures, no actuen sobre la causa sinó sobre la seva progressió.
Davant aquest desolador escenari, L’Associació Activa’TT
Bibliografia recomenda:
Soria JM, Fontcuberta J. New approaches and future prospects for evaluating genetic risk of thrombosis.
Haematologica 90:1212-1222. 2005
Souto JC, Soria JM. Predicting the Individual Risk of Venous Thrombosis.
Blood 120(3):500-1. 2012
Soria JM, Morange PE, Vila J, Souto JC, Moyano M, Trégouët DA, Mateo J, Saut N, Salas E, Elosua R. Multilocus genetic risk scores for venous thromboembolism risk assessment.
J Am Heart Assoc. Oct 23;3(5). 2014